Renfe / ADIF: Barcelona - Sant Andreu Arenal (Fabra i Puig)
Inicio --> Renfe / ADIF Estaciones en Cataluña --> Estaciones en Barcelona Ciudad --> Barcelona - St. Andreu Arenal (Fabra i Puig)
Idioma / Language >
L'estació de Sant Andreu Arenal era coneguda pels habitants de Sant Andreu com la «estació de dalt», en contraposició amb l'estació de Sant Andreu Comtal (de baix).
Sant Andreu Arenal té els seus orígens a principis del segle XX, quan els barris del nord de Barcelona mancaven d'un transport públic adequat. La línia de tren que travessava l'actual avinguda Meridiana va ser vista per l'Ajuntament de Barcelona com una solució viable, per la qual cosa es va arribar a un acord amb la companyia ferroviària Camins de Ferro del Nord d'Espanya per establir una nova estació.
Construcció i entrada en servei
El 28 de juny de 1909 es va col·locar la primera pedra de l'andana, en un esdeveniment al qual van assistir nombroses personalitats de la zona. Inicialment, l'andana consistia en un edifici senzill amb una sala d'espera i un andana, facilitant la connexió entre la part alta de Sant Andreu i Santa Eulàlia de Vilapicina.
Els trens que partien de l'estació terminal del Nord a Barcelona i feien serveis de rodalies (Sabadell, Terrassa) o regionals (Lleida, Manresa, Vic) normalment tenien parada en aquesta andana. En canvi, els de llarga distància cap a Saragossa i altres zones d'Espanya, no paraven en ella.
La inauguració de les estacions subterrànies d'Arc de Triomf i Plaça de Catalunya el 1932 va transformar el tram entre Sant Andreu i Plaça de Catalunya en una cosa semblant a una línia de metro, millorant l'accés al centre de la ciutat.
Els tallers de Sant Andreu
A la sortida nord de l'estació de Sant Andreu Arenal (anant cap a Montcada), on avui en dia hi ha el parc de Can Dragó, es van construir els tallers de manteniment de material ferroviari de la companyia Nord el 1886.
Els anomenats Tallers Generals de Material i Tracció de l'Estació de Sant Andreu van impulsar la indústria i la població a Sant Andreu, atraient mà d'obra de tota Espanya i promovent la urbanització de la zona. El 1878, la companyia del Nord va absorbir la línia, i els tallers es van conèixer com Tallers del Nord.
L'electrificació de la xarxa el 1928 va permetre la introducció de nous trens elèctrics de rodalies, mentre que els trens de vapor es van reservar per als trajectes llargs, desapareixent progressivament. La desaparició de la tracció a vapor i la falta de modernització van portar a la seva clausura definitiva el 1965 després d'un incendi.
El 1990 es va inaugurar el parc de Can Dragó, juntament amb diverses instal·lacions esportives, esborrant tot rastre de les extenses instal·lacions ferroviàries que havien conformat la zona, emmarcat en el procés d'eliminació d'infraestructures ferroviàries que van representar les obres relacionades amb els Jocs Olímpics de 1992.
L'estació de Sant Andreu Arenal estaria situada a la zona dreta
Transformacions i modernització (1955-1984)
L'1 de juliol de 1941, després de la Guerra Civil i la nacionalització de les companyies ferroviàries, l'andana de «Sant Andreu» va passar a formar part de la recentment creada RENFE.
El 15 de maig de 1954 es va inaugurar l'estació de Metro de Fabra i Puig, situada just al costat, ja que la via del metro transcorre en paral·lel a la de la línia de Renfe. Això fa que bona part del passatge es desviï cap al Metro, amb una major freqüència de pas.
El octubre de 1955, es va realitzar una transformació important: el soterrament de l'estació i la construcció d'un nou edifici sobre les vies, renombrant-la com "Sant Andreu Arenal" a causa de la seva proximitat amb el carrer Concepción Arenal.
La nova estació encara avui en servei, compta amb un vestíbul amb accessos als quatre costats, i ja en aquell moment estava equipada amb despatx de bitllets, serveis, un quiosc de premsa, i una cafeteria.
En el nivell inferior circulen els trens per quatre vies: dues generals centrals i dues laterals, separades per dos andanes centrals. Aquest redisseny va permetre la circulació de trens elèctrics, principalment de rodalies i regionals, mentre que els trens de llarga distància i de vapor utilitzaven l'antiga línia de MZA.
L'accés a l'estació de Metro de la L1 Fabra i Puig es realitza per l'exterior, encara que la distància és de pocs metres, igual que l'annexa estació d'autobusos.
A més, el 1984 es va inaugurar una estació d'autobusos interurbans al costat de l'edifici del vestíbul, proporcionant serveis regulars cap a les comarques del Vallès i consolidant el paper de Sant Andreu Arenal com un important node de transport.
Canvis recents i estat actual (1984-2024)
Malgrat les millores realitzades al llarg de les dècades, l'estació de Sant Andreu Arenal ha estat objecte de debat pel que fa al seu futur i necessitat de modernització. L'obertura de l'estació de La Sagrera-Meridiana el 2011 va plantejar la possibilitat de tancar Sant Andreu Arenal a causa de la seva proximitat amb la nova estació. No obstant això, aquesta opció va ser descartada per tres raons:
- L'existència d'un important enllaç amb l'estació d'autobusos.
- La sobresaturació de La Sagrera – Meridiana com a únic punt de parada i transbord en la zona.
- El fet que és l'única estació que compta amb quatre vies en tot el traçat entre Montcada i Sants, la qual cosa permet fer serveis parcials, retirar trens, etc., sent essencial per a una explotació fiable.
El 3 de juliol de 2023, l'estació va ser oficialment renombrada com Fabra i Puig, per igualar-la amb el nom de l'estació del Metro de Barcelona annexa.
Importància estratègica i futur
La ubicació de l'estació a l'avinguda Meridiana i la seva connexió amb la línia L1 del metro i la terminal d'autobusos interurbans la converteixen en un node crucial per als desplaçaments diaris de milers de persones.
No obstant això, l'estació enfronta diversos desafiaments que han de ser abordats per garantir la seva rellevància futura. Entre les principals necessitats per adaptar l'estació al segle XXI es troben:
- La adaptació de l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, incloent la instal·lació d'ascensors.
- La elevació del nivell de les andanes.
- La millora del sistema d'il·luminació.
- La modernització i sanejament general de la infraestructura.
- Etc.
Fotografies de l'estació de Sant Andreu Arenal (Fabra i Puig)
La estación de Sant Andreu Arenal fue conocida por los habitantes de Sant Andreu como la «estación de arriba», en contraposición con la estación de Sant Andreu Comtal (de abajo).
Sant Andreu Arenal tiene sus orígenes a principios del siglo XX, cuando los barrios del norte de Barcelona carecían de un transporte público adecuado. La línea de tren que atravesaba la actual avenida Meridiana fue vista por el Ayuntamiento de Barcelona como una solución viable, por lo que se llegó a un acuerdo con la compañía ferroviaria Caminos de Hierro del Norte de España para establecer una nueva estación.
Construcción y entrada en servicio
El 28 de junio de 1909 se puso la primera piedra del apeadero, en un evento al que asistieron numerosas personalidades de la zona. Inicialmente, el apeadero consistía en un edificio sencillo con una sala de espera y un andén, facilitando la conexión entre la parte alta de Sant Andreu y Santa Eulàlia de Vilapicina.
Los trenes que partían de la estación terminal del Norte en Barcelona y hacían servicios de cercanías (Sabadell, Terrassa) o regionales (Lleida, Manresa, Vic) normalmente tenían parada en este apeadero. En cambio, los de largo recorrido hacia Zaragoza y otras zonas de España, no paraban en ella.
La inauguración de las estaciones subterráneas de Arc de Triomf y Plaza de Cataluña en 1932 transformó el tramo entre Sant Andreu y Plaza de Cataluña en algo parecido a una línea de metro, mejorando el acceso al centro de la ciudad.
Los talleres de Sant Andreu
En la salida norte de la estación de Sant Andreu Arenal (yendo hacia Montcada), donde hoy en día está el parque de Can Dragó, se construyeron los talleres de mantenimiento de material ferroviario de la compañía Norte en 1886.
Los llamados Talleres Generales de Material y Tracción de la Estación de San Andrés impulsaron la industria y la población en Sant Andreu, atrayendo mano de obra de toda España y promoviendo la urbanización de la zona. En 1878, la compañía del Norte absorbió la línea, y los talleres se conocieron como Talleres del Norte.
La electrificación de la red en 1928 permitió la introducción de nuevos trenes eléctricos de cercanías, mientras que los trenes de vapor se reservaron para los trayectos largos, desapareciendo paulatinamente. La desaparición de la tracción a vapor y la falta de modernización llevaron a su clausura definitiva en 1965 tras un incendio.
En 1990 se inauguró el parque de Can Dragó, junto con diversas instalaciones deportivas, borrando todo rastro de las extensas instalaciones ferroviarias que habían conformado la zona, enmarcado en el proceso de eliminación de infraestructuras ferroviarias que representaron las obras relacionadas con los Juegos Olímpicos de 1992.
La estación de Sant Andreu Arenal estaría situada en la zona derecha
Transformaciones y modernización (1955-1984)
El 1 de julio de 1941, tras la Guerra Civil y la nacionalización de las compañías ferroviarias, el apeadero de «San Andrés» pasó a formar parte de la recién creada RENFE.
El 15 de mayo de 1954 se inaugura la estación de Metro de Fabra i Puig, situada justo al lado, ya que la vía del metro transcurre en paralelo a la de la línea de Renfe. Esto hace que buena parte del pasaje se desvíe hacia el Metro, con una mayor frecuencia de paso.
En octubre de 1955, se realizó una transformación importante: el soterramiento de la estación y la construcción de un nuevo edificio sobre las vías, renombrándola como "San Andrés Arenal" debido a su cercanía con la calle Concepción Arenal.
La nueva estación aún hoy en servicio, cuenta con un vestíbulo con accesos en los cuatro lados, y ya en ese momento estaba equipada con despacho de billetes, servicios, un quiosco de prensa y una cafetería.
En el nivel inferior circulan los trenes por cuatro vías: dos generales centrales y dos laterales, separadas por dos andenes centrales. Este rediseño permitió la circulación de trenes eléctricos, principalmente de cercanías y regionales, mientras que los trenes de largo recorrido y a vapor utilizaban la antigua línea de MZA.
El acceso a la estación de Metro de la L1 Fabra i Puig se realiza por el exterior, aunque la distancia es de unos pocos metros, al igual que la anexa estación de autobuses.
Además, en 1984 se inauguró una estación de autobuses interurbanos junto al edificio del vestíbulo, proporcionando servicios regulares hacia las comarcas del Vallès y consolidando el papel de Sant Andreu Arenal como un importante nodo de transporte.
Cambios recientes y estado actual (1984-2024)
A pesar de las mejoras realizadas a lo largo de las décadas, la estación de Sant Andreu Arenal ha sido objeto de debate respecto a su futuro y necesidad de modernización. La apertura de la estación de La Sagrera-Meridiana en 2011 planteó la posibilidad de cerrar Sant Andreu Arenal debido a su proximidad con la nueva estación. Sin embargo, esta opción fue descartada por tres razones:
- La existencia de un importante enlace con la estación de autobuses.
- La sobresaturación de La Sagrera – Meridiana como único punto de parada y transbordo en la zona.
- El hecho que es la única estación que cuenta con cuatro vías en todo el trazado entre Montcada y Sants, lo que permite hacer servicios parciales, retirar trenes, etc, siendo esencial para una explotación fiable.
El 3 de julio de 2023, la estación fue oficialmente renombrada como Fabra i Puig, para igualarla con el nombre de la estación del Metro de Barcelona anexa.
Importancia estratégica y futuro
La ubicación de la estación en la avenida Meridiana y su conexión con la línea L1 del metro y la terminal de autobuses interurbanos la convierten en un nodo crucial para los desplazamientos diarios de miles de personas.
No obstante, la estación enfrenta varios desafíos que deben ser abordados para garantizar su relevancia futura. Entre las principales necesidades para adaptar la estación al siglo XXI se encuentran:
- La adaptación de la accesibilidad para personas con movilidad reducida, incluyendo la instalación de ascensores.
- La elevación del nivel de los andenes.
- La mejora del sistema de iluminación.
- La modernización y saneado general de la infraestructura.
- etc.
Fotografías de la estación de Sant Andreu Arenal (Fabra i Puig)
The Sant Andreu Arenal station was known by the residents of Sant Andreu as the "upper station", in contrast to the Sant Andreu Comtal (lower) station.
Sant Andreu Arenal has its origins in the early 20th century when the northern neighborhoods of Barcelona lacked adequate public transportation. The train line that crossed the current Avenida Meridiana was seen by the Barcelona City Council as a viable solution, leading to an agreement with the railway company Caminos de Hierro del Norte de España to establish a new station.
Construction and Opening
On June 28, 1909, the first stone of the halt was laid at an event attended by numerous local personalities. Initially, the halt consisted of a simple building with a waiting room and a platform, facilitating the connection between the upper part of Sant Andreu and Santa Eulàlia de Vilapicina.
The trains that departed from the Norte terminal station in Barcelona and provided commuter services (Sabadell, Terrassa) or regional services (Lleida, Manresa, Vic) usually stopped at this halt. However, the long-distance trains to Zaragoza and other parts of Spain did not stop here.
The inauguration of the underground stations of Arc de Triomf and Plaça de Catalunya in 1932 transformed the section between Sant Andreu and Plaça de Catalunya into something similar to a metro line, improving access to the city center.
The Sant Andreu Workshops
At the northern exit of the Sant Andreu Arenal station (heading towards Montcada), where the Can Dragó park is today, the Norte company built railway maintenance workshops in 1886.
The so-called General Workshops of Material and Traction of the San Andrés Station boosted the industry and population in Sant Andreu, attracting labor from all over Spain and promoting the urbanization of the area. In 1878, the Norte company absorbed the line, and the workshops became known as the Norte Workshops.
The electrification of the network in 1928 allowed the introduction of new electric commuter trains, while steam trains were reserved for long journeys, gradually disappearing. The disappearance of steam traction and the lack of modernization led to its definitive closure in 1965 after a fire.
In 1990, the Can Dragó park was inaugurated, along with various sports facilities, erasing all traces of the extensive railway facilities that had shaped the area, framed in the process of eliminating railway infrastructure that represented the works related to the 1992 Olympic Games.
The Sant Andreu Arenal station would be located in the right area
Transformations and Modernization (1955-1984)
On July 1, 1941, after the Civil War and the nationalization of railway companies, the "San Andrés" halt became part of the newly created RENFE.
On May 15, 1954, the Fabra i Puig Metro station was inaugurated, located right next to it, as the metro line runs parallel to the Renfe line. This caused a large part of the passengers to shift to the Metro, with a higher frequency of service.
In October 1955, a significant transformation took place: the undergrounding of the station and the construction of a new building over the tracks, renaming it "San Andrés Arenal" due to its proximity to Concepción Arenal street.
The new station, still in service today, features a lobby with accesses on all four sides, and even then was equipped with ticket offices, services, a newsstand, and a cafeteria.
On the lower level, trains run on four tracks: two central general tracks and two lateral tracks, separated by two central platforms. This redesign allowed the circulation of electric trains, mainly for commuter and regional services, while long-distance and steam trains used the old MZA line.
Access to the L1 Fabra i Puig Metro station is via the exterior, although the distance is only a few meters, as is the adjacent bus station.
Additionally, in 1984, an intercity bus station was inaugurated next to the lobby building, providing regular services to the Vallès counties and consolidating Sant Andreu Arenal's role as an important transportation hub.
Recent Changes and Current State (1984-2024)
Despite improvements made over the decades, Sant Andreu Arenal station has been the subject of debate regarding its future and need for modernization. The opening of the La Sagrera-Meridiana station in 2011 raised the possibility of closing Sant Andreu Arenal due to its proximity to the new station. However, this option was discarded for three reasons:
- The existence of an important link with the bus station.
- The overcrowding of La Sagrera – Meridiana as the only stop and transfer point in the area.
- The fact that it is the only station that has four tracks along the entire route between Montcada and Sants, allowing partial services, train withdrawals, etc., essential for reliable operation.
On July 3, 2023, the station was officially renamed Fabra i Puig to match the name of the adjacent Barcelona Metro station.
Strategic Importance and Future
The station's location on Avenida Meridiana and its connection to the L1 metro line and the intercity bus terminal make it a crucial hub for the daily commutes of thousands of people.
However, the station faces several challenges that must be addressed to ensure its future relevance. The main needs to adapt the station to the 21st century include:
- Accessibility adaptation for people with reduced mobility, including the installation of elevators.
- Elevation of platform levels.
- Improvement of the lighting system.
- General modernization and renovation of the infrastructure.
- etc.
Photographs of Sant Andreu Arenal (Fabra i Puig) Station
Más información
- El Tranvía 48 - Sant Andreu Arenal, estación olvidada
- Trenscat - Sant Andreu Arenal
- Forotrenes - Talleres de San Andrés
