Renfe: material mòbil (via ampla i normal)
- 1xx: trens d’Alta Velocitat. Per exemple 101, 102, 103.
- 2xx: locomotores elèctriques. Ex: 250, 269, 289.
- 3xx: locomotores dièsel. Ex: 303, 319, 354.
- 4xx: automotors elèctrics. Ex: 432, 436, 448.
- 5xx: automotors dièsel. Ex: 591, 596, 597.
D’aquesta manera, una locomotora elèctrica pot tenir el número 252.032, que indica que és la unitat 32 dins del model de locomotora 252.
Les locomotores de vapor tenien un altre tipus de numeració, en què les tres primeres xifres indicaven el nombre d’eixos. Per exemple, una locomotora tipus 2-4-1 tenia 2 eixos portadors davanters, 4 eixos tractors centrals i 1 eix portador a la part posterior. A la dreta s’hi col·locava el número d’unitat, resultant, per exemple, la matrícula 241-0145.
Locomotoras elèctriques (sèries 2xx)
Les locomotores elèctriques són aquelles que utilitzen motors elèctrics per moure’s i capten aquesta energia de manera externa. A Renfe han existit locomotores que s’alimenten tant amb corrent contínua com amb corrent altern. Igualment, també hi ha hagut diversos voltatges, que van des dels 1.500 volts fins als 25.000 volts de les línies d’Alta Velocitat. Com a exemple d’aquest tipus de locomotores tenim les sèries Renfe 250, 252, 253, 269, 276, etc.
Locomotores dièsel (sèries 3xx)
Les locomotores dièsel són aquelles que disposen de motors de combustió interna que generen l’energia suficient per moure el tren. Les primeres locomotores dièsel de Renfe eren petites màquines de maniobres, procedents de les antigues companyies privades. Als anys cinquanta del segle XX és quan Renfe va comprar massivament material dièsel, principalment per substituir el material de vapor, també en serveis regulars. Són exemples d’aquest tipus de locomotores les sèries Renfe 301, 303, 333, 340, 353, etc.
Automotors elèctrics (sèries 1xx i 4xx)
Els automotors són unitats de tren sense locomotora, ja que els equips de tracció i els motors es troben als mateixos cotxes de passatgers. Van començar a popularitzar-se als anys 30 del segle XX, utilitzant-se primer per a serveis de proximitat i més tard per a tot tipus de trànsit. Formen part d’aquest tipus de trens les unitats de Rodalies 440, 446 o 447, els trens regionals 448 i 470 o els trens AVE 100, 101, 102, 103, etc.
Automotors dièsel (sèries 5xx)
Igual que els automotors elèctrics, es tracta d’unitats de tren sense locomotora on els equips de tracció es troben als mateixos cotxes de viatgers. El gran auge d’aquest tipus de trens a Espanya es va produir a partir dels anys seixanta del segle XX, prestant servei de passatgers en línies no electrificades i normalment amb poc trànsit. A Renfe podem destacar els TAF, els TER, els Ferrobusos o els 592 i 593 (camells), entre molts altres.
Locomotores de vapor
Les locomotores de vapor van ser la primera tecnologia que va moure els ferrocarrils de tot el món. També va ser així a Espanya, on a mitjan segle XIX es van posar en circulació petites locomotores de 3 eixos. La tecnologia va evolucionar fins a les enormes Confederació, Mastodont, Muntanya o Garratt, que comptaven amb fins a 12 eixos, enormes calderes i pistons de gran potència. A mitjan segle XX van quedar superades tecnològicament per les locomotores elèctriques i dièsel.
